dimarts, 17 de novembre del 2009

DISCULPEU SI NO M'ALCE, estic vegent la tele


Ehem! Esta setmana és una setmana molt important, destacable, per damunt de totes les coses, i primerament cal destacar el darrer capítol de Arròs Covat... Qui ens acompanyarà cada dimecres? les tribulacions d’un trentanyer en crisi, la Luz, l’impuls mental que ha suposat per a unes ments tan encartonades com les nostres (però de cartró corrugat no penseu).

Segona i molt important hui he arribat a casa i m’estic dedicant a mi, bé... Mentida, estic fent faena mentre sent Beirut parlar de Nantes, como mola Beirut per a una estoneta menudeta. I ara que pare una miqueta llance els meus pensament cap al Fata Morgana, mentre deixe que Madrid parle de València... La terrassa i eixos dies eterns de l’apegalosa València estiuenca i que significa eixa varietat de pensaments que no duen a cap lloc, avorriment, ouyeah! Tenia moltes ganes de parar, de pensar en no res, llàstima de no tindre la guitarra o l’ukelele per molestar els veïns, els companys i per estovar-me al balconet, sinó, no té molt de sentit, fa una miqueta de fred, no massa, no penseu.

I la setmana com es presenta, plena d’activitat, encara que la vida no siga especialment activa, l’estar assegut gran part del dia em farà gros i calb i Mia no em voldrà, sniff. El dimecres anirem a vore un grup graciós que es diu Pepper Pots, el dijous descansaré i el divendres pot sortir el sol, a les tres a Atocha, de canyes per Madrid, de compres per Madrid, de concert per Madrid, de turista per Madrid. Dissabte Ki sap, què passarà.

Mentrestant m’alce de matí, agafe el metro, que per cert em mareja prou i mire acuradament totes les persones que tussen buscant indicis de grip A, massa intimitat amb gent desconeguda, arribe a la faena, curro, desconnexió mental, curro, desconnexió mental, entremig esmorzar i dinar. I passen coses curioses, es produeixen silencis, ara comprenc que els companys no tenen perquè ser amics, ai! Ser adult no mola, tantes misèries... En fin

Les canyes a València ja sabeu que tenen un altre significat... Però ací existeix les cundas ja vos explicaré un dia què és, para prop de casa no penseu, per als que hagueu vist callejeros.

De famosos ja no en veig tants, la rúbia de Dover i un que ix a canal + fent un programa de cine, però no passa res tampoc veig el sol, els dies són llargs a l’oficina i curts a casa.

Tinc emoció per vore arròs covat.

Els casals fallers presenten certa intimitat, veritat?