dissabte, 24 d’octubre del 2009

Primera presa de contacte, curiosa i, fins i tot, divertida.

Com sabeu vaig eixir dijous finalment de matí. Els meus pares m’acompanyaren a l’estació i amb ulls plorosos em digueren adéu, la veritat que en eixe moment se’m va encollir una miqueta el cor. En la meua família no som de demostrar l’estima en excés i quan es fa tan evident el sentiment d’amor familiar m’entra una miqueta de tristor. La veritat que no ajuda a agarrar el tren per a passar-te els pròxims mesos lluny de casa, a Espanya.

Conforme pují al tren de seguida toquí Àngela per mig plorar amb ella i que m’animara (un dels principals papers de les parelles, sempre saben quina tecla tocar per pujar-te la moral), vaig aconseguir no vessar llàgrimes gràcies a les paraules motivadores i mossegant-me el llavi inferior.

3 hores després de mirar per la finestra, de llegir, vore la pel•li i d’escoltar música a tota hòstia, perquè una pava que tenia al costat no parava de fer ritmes en les seues cames, baixava a l’estació de Chamartín, una estació lletja on ma tia m’esperava, això va molar molt facilita les coses quan vas més carregat que un sherpa.

A mitja vesprada havia quedat amb nan-Aina-nanà, que em va agarrar de la maneta i em va acompanyar a vore un parell de pisos, després de fer una birra.

El primer pis, era clàssic d’estudiants, per la pinta de mostós, no perquè realment estiga mostós, no malpenseu, sinó pels mobles antics i el terra de rajoles amb dibuix impossible que quan alguna cosa cau la perds en el mateix moment que toca terra, perquè el sòl mimetitza l’objecte en qüestió i et passes mitja hora buscant i tirant-te a terra per buscar un volum que destaque i acabes trobant la cosa que havies perdut setmanes abans.

Ui! Per on anava? A sí, el pis, la gent moooolt simpàtica i molt agradable amb la que va haver molt de feeling, han estudiat el mateix que jo, i tenen curros que a priori molen més que el meu, gent molt simpàtica en la qual van fer de seguida molles i un parell de birres, és que al final los amigos de los amigos de mis amigos són mis amigos. Damunt anava recomanat per dues persones diferents, ha! Contactes...

El següent pis que visitarem estava en la bonica i viva plaça de Lavapiés, la xica que treballa un moltet no va poder arribar a l’hora i l’esperaren pacientment fent birres en un lloc on fan uns bocates espectaculars, si algun dia veniu anirem. Finalment la xica vingué, i ens va ensenyar la casa, una meravella de casa antiga amb sostres alts i una habitació tan bonica que quasi se m’oblida que costa 70 euros més al mes, coses a favor l’habitació estava moblada i tenia molt bona pinta i l’altra no, però l’altra guanyava en preu i tenia a favor el capital humà, tot i que la xavala, que és de Tavernes, també pareix de puta mare. La veritat que si no fora perquè els pròxims mesos aniré més pelat que el cul d’un mico, l’haguera agafat a ulls clucs, però ser mil eurista a esta ciutat, Madriz, imposa certes restriccions.

Això va ser el dijous, després ha vingut divendres, com sol passar. De matí vaig mirar de contactar amb gent d’altres cases i, hui dissabte, tinc un parell de visites i per al dilluns una altra, encara que ja he dit mig que sí als del primer pis que vaig vore, sóc així de resolutiu i ells en principi també estaven motivats amb mi, ara vorem com evoluciona la cosa.

Coses que han passat mentrestant, he vist a Pedro Ruiz, a Estíbaliz Gabilondo, a un que eixia en sé lo que hicistéis al principi, més lleig que un pecat i a l’Elena Anaya, menudeta, primeta i molt guapa.

Caminant pel carrer he vist un xic al qual li feien una sessió de fotos i es descamisava en mig de la Gran Vía, i una xica enfront del botànic en una altra sessió vestida espectacular. He anat a dinar a un restaurant superpijo de madrid amb el meu cosí que esta fent-me de pare i m’ha acollit, el restaurant va eixir car i menjàrem poc, m’he perdut un parell de vegades, i per la nit isquérem per Malasaña, al Vía Láctea, que es coneix que és famós, al tuperware, a un lloc de birrar Xeca, i a un local de gays que no recorde el nom, de música house infumable. Tot car i per ara mola més València, entre nosaltres.

El dilluns començaré el treball, i faré vida més o menys normal, és a dir molt de curro poca vida social, tot i que per la nit tinc sopar amb el secretari general, no sé, no sé... I a final de setmana a casa a vore la rúbia, a los muchachos, a los viejos. Quines ganes!

Pd. El meu cosí i Aina es mereixen un monument...
Pd. Gràcies als missatges de dijous per la nit, de divendres de matí, ai! què bonicos sou, després s'oblidareu de mi i normalitzarem la situació, però mentrestant m'aprofite de tant d'amor generós.